Segons sembla, el 1900 hi havia hagut el Cinematografo del Pueblo Nuevo. Al carrer de Wad-ras (avui Dr. Trueta), a la vora del passeig del Triomf –avui rambla del Poblenou– s’hi obrí a principis del segle xx un local per a la projecció de films, amb l’acompanyament de piano i d’efectes sonors. Però la primera sala pròpiament cinematogràfica s’inaugurà l’any 1914, amb l’obertura del Salón Triunfo, al carrer de Pere IV amb la Rambla, que funcionà durant una època fins que el 1952 s’edificà una nova sala, que es perllongà fins al 1982. El Cine Ideal, obert l’any 1917 al carrer de Wad-ras tocant al carrer de la Llacuna, fou conegut popularment com a “Rellisquín” o “Rellis”, per haver existit abans al mateix solar una pista de patinatge. La societat L’Aliança, a la Rambla prop del carrer de Wad-ras, arribà a disposar de la seva pròpia sala, des del 1923 fins al 1963. El Salón Cataluña, obert l’any 1926 al carrer de Granada i que funcionà fins al 1969, solia compartir programació amb el Triunfo. En un indret del carrer de Pere IV una mica apartat del centre de la barriada, hi hagué el Cine Provençals, que va funcionar del 1933 al 1966. Al bell mig de la Rambla, a finals dels anys vint hi havia el Cine Sporting Club, que el 1931 passà a dir-se Cine Rívoli; entre el 1947 i el 1968 funcionà com a Cine Califòrnia. Amb el tancament de l’Ideal, l’any 1984, el barri es quedà sense cinemes fins després dels Jocs Olímpics (1992), moment en què s’obriren els multicinemes Icària i els de les Glòries.
El Poblenou ha estat i continua estant lligant al món audiovisual, a través dels seus escenaris naturals, tant exteriors com interiors, que s’han fet servir com a fons o decorats per a nombrosos films, espots publicitaris, sèries de televisió o documentals. El primer film conegut rodat al barri fou un reportatge rodat cap al 1916, on es veu els socis i el públic de l’Aliança “vella” sortint d’un acte. Els escenaris més emprats han estat el Casino l’Aliança, la Mar Bella, el cementiri, el Palo Alto i els indrets més antics del barri.
En l’àmbit del cinema amateur cal destacar el certamen Trofeu Mans, que tingué ressò a tot Espanya. Fou impulsat per Rafael Marcó i Josep Casanova des de l’any 1965 fins al 1978, dins de les activitats del Centre Moral i Cultural. El nom del trofeu està lligat a les escultures que com a premi feia Josep Ricart, que formava part del jurat. Des del 1970 fins al 1978, la Comissió del Trofeu Mans convocà, a més a més, el FANTASTIK, dedicat al cinema no professional de ciència-ficció i de terror.
Des de finals dels anys vuitanta i fins al 1992, les televisions i en especial la productora Clara Films i l’AHPN anaren enregistrant els grans canvis urbanístics del Poblenou i construint la memòria visual del que havia estat la història del barri, tant a nivell d’indrets com pel que fa a la preservació de la memòria col·lectiva. (JCL-XR-PP)