L’origen d’aquest nom podria trobar-se en la catalanització del mot francès butte amb el que es designa la petita elevació a la qual han d’apuntar els artillers en les practiques de tir. Però també podria fer referència a una peça d’artilleria anomenada bota, similar a un morter.
Cal indicar que en les rodalies de la ciutadella es feien practiques d’artilleria durant el segle XVIII. A mitjans de segle XIX es van instal·lar diverses fabriques i habitatges fet que va provocar, la marxa dels artillers en direcció Llevant. Aleshores, apareix el Camp de la Bota com un barri de barraques que envolta un castell que feia les funcions de polvorí.
Durant la guerra civil i sobretot a la postguerra, el Camp de la Bota fou un lloc on s’executaren 1.734 presoners de guerra. En memòria d’aquest fet es construí una placa on s’erigí un monument a la Fraternitat, obra del valencià Miquel Navarro, amb un poema de Màrius Torres al·lusiu a aquest dramàtic indret. Amb les obres del Fòrum de les Cultures el monument ha quedat dins del seu territori. (JF-JCL)